Fi de l'assignatura TIC i TILC

Amb aquesta entrada tanque un cicle.

Sóc a la recta final del curs de capacitació, i quan acabe començarà per a mi un nou camí que em portarà (això espere...) cap al meu somni: ser professora de formació professional.

Aquesta assignatura m’ha agradat especialment, i crec que m’emporte un sac ple de recursos molt pràctics i, sense dubte, tindran un lloc molt important en la meua forma de fer classe.

He de dir que la resta d’assignatures també han sigut molt enriquidores, i el conjunt de totes suposa una formació molt valuosa. Sovint molta gent pensa que aquest tipus de cursos estan dissenyats per a treure’ns els diners... Doncs jo els diria que he aprés més en sis mesos que el molts anys de carrera... Tant de bo molt prompte els docents siguen més conscients de la importància de la formació continua del professorat. De fet, i parlant amb molta sinceritat, recorde a alguns professors que he tingut i pense que haurien d’haver fet més formació encara...

Jo només puc dir una cosa: gràcies!

Gràcies per assegurar una correcta formació del professorat.

Gràcies per oferir la formació en línia, és un vertader luxe.

I gràcies per la vostra atenció!!

Pot ser que aquesta no siga la darrera entrada del blog... qui sap??

Fins aviat!!

Vanesa Berna

Tema 7: Experències TIC a l'aula

Aquesta vegada parlarem d'experiències d'aplicació de les TIC a l'aula.

Aquesta setmana he investigat per tal de fer el meu propi disseny d'una experiència TIC a l'aula. He hagut d'imaginar-me com a mestra (perquè encara no ho sóc!), per a proposar una petita activitat relacionada amb la meua especialitat, l'animació sociocultural.

Abans de començar a pensar en aquest projecte, he fet una reflexió sobre les competències digitals dels docents. El desenvolupament de les TIC ens planteja nous reptes educatius i fa obligatòria l'alfabetització digital del professorat, un canvi en la seua mentalitat traduït en un vertader canvi pedagògic més adient a les característiques de la societat actual. És a dir, necessitem desenvolupar nous coneixements tecnològics, pedagògics i disciplinaris per tal de donar una millor resposta a les necessitats dels aprenents. El model TPACK (Technologicla, Pedagogical and Content Knowledge) de Mischra i Koehler (2006) ens explica els coneixements que el professorat ha de tindre per tal d’integrar les TIC en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Segons aquest model, la formació del professorat és fonamental per tal d’aconseguir un ús adequat de les tecnologies a l’àmbit educatiu. D’aquesta manera, es pot dir que les competències bàsiques que ha de tindre un professor estan relacionades amb el coneixement tecnològic, el coneixement disciplinari i el coneixement pedagògic. A partir de la interacció d’aquests coneixements naixen les competències necessàries per a la integració de tecnologia, continguts i metodologia, arribant fins al que els autors anomenen Coneixement Tecnològic-Pedagògic-Disciplinar. Això vol dir que els docents han d’arribar a tindre una comprensió intuïtiva de les complexes interrelacions entre continguts, tecnologies i pedagogia, per tal d’aplicar noves formes d’ensenyament més adients.

Per altra banda, un aspecte que no es pot oblidar és el referit a l'organització de l’aula, perquè la seua distribució ha d’afavorir el correcte desenvolupament de les activitats dissenyades. Per exemple, podem fer classe a l’aula ordinària del curs o a l’aula d’informàtica del centre. En qualsevol cas, la disposició de les taules és molt important. Quan siga professora m’agradaria molt trobar-ne una aula d'informàtica organitzada en forma de ferradura, amb els ordinadors pegats a la paret per tal que la professora puga veure el treball que estan fent els alumnes. A l’aula ordinària, m’agradaria disposar les taules també en forma de ferradura o «U», perquè tots els alumnes hi puguen veure bé a la resta de companys, així com a la PDI (pissarra digital interactiva).

En conclusió, aquest tema m’ha fet reflexionar sobretot sobre la meua competència digital, i m’ha fet veure que encara tinc manques importants, i que desconec molts recursos. Però també he aprés que es pot aprendre molt ràpidament, i quasi sense ajuda, perquè les aplicacions són molt intuïtives i sembla que practicant un poc pots tindre uns resultats molt acceptables.

Personalment trobe que el més dificultós és fer eixa integració total del Coneixement Tecnològic-Pedagògic-Disciplinar, és a dir, aconseguir desenvolupar una nova metodologia basada en l’aprenentatge col·laboratiu, que pare esment als diferents estils d’aprenentatge dels aprenents, alhora que possibilite treballar les anomenades d'intel·ligències múltiples.

Per acabar el tema 7 d’aquesta assignatura he dissenyat la meua pròpia experiència TIC, amb l’objectiu de treballar l’animació a la lectura, contingut que es troba dins del mòdul d’Animació i Gestió Cultural del cicle de Tècnic/a Superior en Animació Sociocultural i Turística. He combinat programari i maquinari per tal de dissenyar un procés d’ensenyament-aprenentatge significatiu. Per exemple, he dissenyat activitats amb l’aplicació Hotpotatoes, he inclòs un padlet, recerques a la xarxa, etc. com a recursos per afavorir la participació activa dels alumnes en la construcció dels coneixements.

Si encara no saps de què estic parlant, pot visitar els enllaços per aprendre més!

Ja m’imagine perfeccionant tot quan siga professora, per tal de dur a terme les activitats amb els meus alumnes!!

Fins aviat!

Tema 6: Maquinari TIC

Benvolguts visitants,

Arriba el moment de parlar del maquinari, és a dir, dels aparells que podem fer servir per al tractament integrat de llengües i continguts a l’aula, com ara els ordinadors, mòbils, tauletes tàctils, pissarres digitals, panells tàctils, etc.

 

Actualment vivim en un entorn completament digitalitzat, d’ací la importància d’aprofitar tot el potencial de les TIC, sobretot pel que fa a les seues aplicacions didàctiques. 

Hem d’anar més enllà de la visió que sovint es té de les tecnologies com a font de distracció, i introduir-les en la dinàmica de classe com a eines quotidianes que ens ajuden en la construcció col·lectiva d’un coneixement més ample i transformador.

A banda dels aparells que la majoria d’alumnes de segur ja disposen (mòbil, ordinador, tauletes tàctils, etc.), tenim al nostre abast diferents models de maquinari que podem fer servir a l’aula, com ara les pissarres digitals interactives i no interactives, i els panells tàctils. Ara bé, hem de tindre en compte que la metodologia sempre és més important que la tecnologia, vull dir, hem de fer un ús intel·ligent dels aparells, provant noves formes de fer classe que s’allunyen dels enfocaments del passat. Doneu una ullada al següent vídeo per a comprendre millor aquesta idea:

Tecnologia o metodologia

Definitivament, fer servir la tecnologia a l’aula no és suficient per a parlar d’innovació educativa. Si volem un autèntic canvi, el professorat ha de tindre una formació adient per tal de dissenyar processos d'ensenyament-aprenentatge significatius, que permetran als alumnes construir el seu propi coneixement, és a dir, afavorir la formació d’uns aprenents actius, autònoms i crítics.

El professor ha de ser un guia, un dinamitzador que plantejarà situacions específiques i motivadores als alumnes. Ja no és el professor que tot ho sap, però si és el professor que té un domini de les estratègies pedagògiques més adients a la nova realitat educativa.

Una vegada tenim clar de quin maquinari disposem com a professors i quines són les metodologies més efectives, podem passar al disseny d’activitats. Es pot dir que les possibilitats són infinites, ja que, per exemple, amb una PDI tenim accés a la xarxa, amb tot el que açò implica. A l’hora de plantejar les tasques hem de tindre en compte els aparells dels quals disposem, tant a l’aula com els dels propis dels alumnes. 

En les darreres entrades del blog podeu trobar moltes idees sobre aplicacions i pàgines molt interessants que ens poden ajudar per a la creació de continguts en línia. Aprofite per a posar un exemple d’una activitat concreta que podria desenvolupar-se mitjançant una PDI. Es tracta d’un dels treballs que he realitzat per al meu curs de capacitació:

«Context de l’animació sociocultural»

El nou paradigma educatiu ja ha arribat, i l'actualització professional és fonamental per poder gaudir de tots els seus avantatges. Estem en el camí!

Tema 5: Aprenentatge a Internet

Quines coses estic descobrint! 

Quan siga professora de formació professional de segur que planificaré activitats amb les TIC.

Aquesta setmana he navegat molt per la xarxa, a la recerca d'eines d'ensenyament-aprenentatge en línia. Quines idees més bones que n'he trobat!

La xarxa està plena d'idees i noves propostes, ara bé, com triar les més adients?

Davant la multitud de possibilitats a l'hora de planificar 

processos d'ensenyament-aprenentatge en línia, els docents hem de tindre en compte aspectes referits tant amb el continent com amb el contingut.

Si parlem de continent, fem referència per una banda a les plataformes o LMS (Learning Managament Systems), i d'altra a les aplicacions web o CMS (Content Managament Systems).

Veure exemples: LMS / CMS.

Quan parlem del contingut ens referim als recursos específics per a construir els processos d'ensenyament-aprenentatge significatiu. Aquests recursos permeten que el coneixement siga construït amb la participació activa dels aprenents. Es tracta d'una metodologia molt allunyada de la ja obsoleta classe magistral. En aquest apartat s'inclouen els blogs, les WebQuest, els (les) wikis i les caceres del tresor (aquest darrer recurs és de totes nou per a mi) Tots quatre fan possible la construcció col·laborativa del coneixement, amb unes deferències identificatives.

Per exemple, en les WebQuest el professor planteja unes tasques i fa una selecció de fonts d'informació. A partir d'aquestes, els alumnes han d'investigar, reflexionar i transformar la informació per a resoldre les situacions plantejades. 

Podeu veure aquest exemple:

WEBQUEST ALUMNES MOGUTS

Les caceres del tresor són semblants, tot i que aquestes són molt més senzilles, ja que els alumnes no han de transformar i processar la informació, és el mestre qui dóna els URL més adients per resoldre les tasques plantejades. Ací teniu un exemple:

CARERES DEL TRESOR RECICLATGE

En canvi, els wikis no plantegen qüestions ni treball en equip per a resoldre tasques, són webs plenes d'informació directa elaborada a partir de les aportacions que fan els mateixos usuaris. Es caracteritzen per la seua gran capacitat d'actualització i de creixement dels continguts. Per a conéixer més:

EDUCADULTOS

Per últim, un blog és un tipus de diari personal que mostra la informació de forma cronològica, un espai d'escriptura personal en línia amb recursos interactius i informatius. No cal posar un exemple, perquè ja esteu navegant per un!

Quina meravella tindre tantes opcions!

Personalment, les caceres de tresors han sigut noves per a mi. Sobretot m'agrada molt el simbolisme del tresor, perquè crec que tot coneixement és un gran tresor que guardem a dins nostra.

Tota aquesta vivència de recerca, anàlisi i reflexió m'ha ajudat a prendre més consciència de la importància de tindre una actitud de selecció critica 

davant tanta quantitat d'informació. 

En aquest sentit, la formació del professorat és fonamental, ja que el vell paradigma educatiu no respon a les noves necessitats dels aprenents.

Doncs, ací estem, aprenent noves formes de fer educació de qualitat!

Tema 4. Informació a Internet

Benvolguts visitants,

Amb aquesta nova entrada del blog aprofitarem per a parlar de la informació a Internet.
És ben sabut per tots que podem trobar a la xarxa tot tipus d'informació, de qualsevol tema i de moltes diverses fonts. Ara bé, la informació per si mateixa no comporta coneixement, perquè és l'usuari el que ha de triar i seleccionar les dades, i reformula-les per tal que no siguen idees prefabricades per altres.

Tot és a la xarxa, i davant tal quantitat d'informació es torna fonamental desenvolupar habilitats de cerca i selecció crítica de continguts.

Tenint en compte aquesta premissa de selecció conscient, he navegat per la xarxa per a descobrir noves pàgines amb recursos educatius relacionats amb el tractament integrat de llengües i continguts. N'he trobat tota una mena de pàgines, unes molt interessants, altres no tant, totes plenes d'idees i propostes, però el que més m'ha agradat han sigut algunes aplicacions educatives.

A continuació trobareu una selecció de 3 pàgines web com a exemple de la cerca que he realitzat durant la setmana, espere que us agraden i que pugueu aprofitar-les!

Fins aviat companys!

"La Paraula Vola"

Blog d'Antoni de la Torre, catedràtic i membre del Consell Escolar Valencià.

Es tracta d'un blog amb un extens arxiu (des de 2006), on es pot trobar informació relacionada amb la docència de la llengua i l'educació literària. Inclou nombrosos enllaços i pàgines amb activitats, documents i pràctiques docents, qüasi tot produït amb col·laboració d'alumnes i professors.

Per una banda, m'ha agradat el disseny sintètic i senzill del blog. D'altra, dir que uns dels apartats que n'he trobat més interessant ha sigut el relacionat amb "apps educatives", perquè hi he descobert tota una mena de recursos que em semblen molt útils per a treballar a l'aula. Per exemple, m'agradat molt "PIXTON", una aplicació per l'edició de còmics en línia, i també "RUBISTAR", una eina gratuïta per al disseny de rúbriques.

"Poesia Infantil y Juvenil"

Blog vinculat a la Biblioteca Pública Municipal de Cocentaina.

Porta publicant des de 2006, i inclou molta informació relacionada amb la poesia infantil i juvenil, com ara, activitats, jornades, poemes per temes, webs, diccionaris, editorials, jocs, etc. Es tracta d'un blog molt complet i bé organitzat per seccions.

El trobe molt dinàmic perquè inclou diferents formats que es complementen (text escrit, imatges i vídeos), i de fonts molt diverses. M'agradaria destacar la secció del "Poeticqüestionari reflexiu", espai al qual es plantegen qüestions relacionades cada mes, com per exemple l'article sobre la importància d'escriure poesia divertida.

"Mestre a casa"

Es tracta d'un portal educatiu gestionat per la Conselleria d'Educació,Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

Inclou recursos educatius, webs de centre, blogs personals de mestres, comunitats per temàtiques, documentació, informació sobre concursos, etc. Els servicis estan dividits en dues parts, una pública i altra privada, aquesta última reservada a l'accés per mitjà d'identificació de l'usuari.

En general la trobe molt completa, però pel que fa a la família de servicis socioculturals i a la comunitat dels cicles formatius de grau superior (la meua especialitat), pot set la informació es queda una mica curta.

TEMA 3 TILC: Comunicació a Internet

Ací arriba una nova entrada al blog, aquesta volta parlarem de la comunicació a internet, en concret de l'ús de les xarxes socials a l'àmbit educatiu.

Al llarg d'aquest tema he investigat sobre com podem fer servir les xarxes socials en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Es tracta d'un assumpte de molta actualitat, ja que el desenvolupament d'eines d'aprenentatge en línia és molt ràpid, i quasi no ens dóna temps d'adaptar-nos a les novetats. 

He aprés que hi ha diferents tipus de xarxes: segons la jerarquia (horitzontals i verticals) o segons la plataforma (pures, associades a plataformes o associades a aplicacions). He descobert xarxes molt interessants que mai havia escoltat, com ara Edmodo o SocialGo. 

Aquesta darrera m'ha cridat molt l'atenció, sembla com un tipus de Facebook privat, al que només participen els membres afegits d'una família. Els participants podem compartir fotos, fer comentaris "al mur", parlar amb el xat, rebre notificacions i comentaris, etc. sense els inconvenients de seguretat que poden tindre altres xarxes (sobretot per als més menuts). Malgrat que no és una xarxa gratuïta, els preus no són molt cars.

Com he dit abans, he descobert també Edmodo, una xarxa molt interessant per la formació en línia. Permet fer classes, penjar materials, enviar missatges, fer grups de treball, tindre contacte amb altres centres i professors, etc. És un espai formatiu en línia, sense barreres de temps ni espai, i en el qual poden participar tant professors com alumnes. Sembla que el seu ús és molt intuïtiu i senzill, i a més és gratuïta.

Els professors podem fer servir les xarxes socials com a eina d'ensenyament-aprenentatge de moltes maneres. Hem d'anar un pas endavant dels prejudicis, i tindre una nova concepció de la integració de les TIC a l'aula.

Per exemple, podem fer servir Facebook com una eina complementària per a tindre una relació amb els alumnes més enllà de l'aula. Es pot fer una pàgina de la classe, o un grup privat, i obtenir diferents beneficis: 

- els alumnes poden rebre notificacions i novetats en qualsevol moment.

- poden plantejar qüestions i dubtes sense horari, pot ser un avantatge pels alumnes més vergonyosos...

- podem pujar materials, vídeos, enllaços, articles, ...

- podem traure profit de diferents aplicacions com ara slideshare, scribd, youtube, etc.

- es pot tindre relació amb altres centres educatius i entitats.

- tindre una relació ràpida i eficaç amb els pares i famílies (reunions, notícies, excursions, etc.)

- hem d'aprofitar l'ocasió per a tractar temes les bones formes (netiquetes) i seguretat a la xarxa. 

Evidentment, l'ús de les xarxes socials estarà determinat per l'edat dels alumnes i el context concret de cada situació. 

Y els dispositius mòbils? Els fem servir a classe?

Personalment crec que el m-learning o aprenentatge ubicu és una opció amb moltes possibilitats, aprendre a qualsevol lloc i en qualsevol moment. No obstant això, pense que l'ús dels dispositius mòbils a classe depén del grau de maduresa dels alumnes, potser només és recomanable amb adults i segons les circumstàncies. 

Fora de l'aula, trobe que els mòbils poden ser molt útils per aprendre determinats continguts. Per exemple, per aprendre a tocar un instrument musical pots trobar tota una mena d'aplicacions interactives que pots fer servir amb un dispositiu mòbil en qualsevol lloc i moment (per exemple "DoReMi World")

En definitiva, es pot dir que tenim un gran repte com a societat per a traure tot el profit educatiu de les TIC, en comptes de veure-les com a distraccions o eines dolentes. Els dispositius mòbils formen part de la nostra vida, sobretot de la dels més menuts, ja que han nascut amb elles. És per això que no hem de rebutjar-les, sinó aprofitar-les per a crear una nova realitat educativa de més qualitat i per aconseguir que la cultura i la formació arribe a tothom. 

Els reptes del futur ja els tenim ací al present!!